Retorn al sol

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiRetorn al sol
Autor: Josep Maria Francès
Llengua: català
Publicació: Barcelona, 1936
Editorial: Mediterrània
Gènere: Ciència-Ficció
Premis: -

Retorn al sol. Novel·la de fantasia i sàtira és una novel·la de Josep Maria Francès publicada originalment el 1936 a l'Editorial Mediterrània. Posteriorment, Jordi Solé i Camardons en va publicar una edició amb una compeltíssima introducció a la "Biblioteca Literària de Ponent" (Universitat de Lleida). Precisament, Solé i Camardons ha reeditat recentment aquest text a l'Editorial Voliana, amb il·lustracions de Martí Alcon.

L'obra és considerada, juntament amb Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i L'illa del gran experiment (1927) d'Onofre Parés, una de les obres fundacionals de la ciència-ficció en català[1].

Argument

El llibre no centra en absolut el seu relat en els aspectes típics de la ciència-ficció anomenada hard, sinó que, per contra, es tracta d'¡un llibre inscrit dins de la ciència-ficció sociològica[2]. Narra els conflictes que es viuen a Subolesa, la Catalunya del futur, més de dos segles després que els supervivents catalans es veiessin obligat a construir la nova nació dins les entranyes de Montserrat fugint d’un cataclisme mundial que va glaçar la capa exterior de la Terra. El final del llibre sembla intuir la nova mentalitat ecològica que predominarà en bona part de la literatura d'anticipació del segle XX.

Quant a l'estil, el llibre usa desimboltam,ent el sentit irònic, que Francès tan admirava de Pompeu Gener, per exemple, però això no vol dir que el missatge que ens vol transmetre sigui superficial. Al contrari, a Retorn del sol s'hi amaguen anhels utòpics sobre l'amor, la llibertat i un món millor, que la fan una obra d'idees considerable.

Entre les obres de ciència-ficció que tenen punts en contacte amb Retorn al sol, publicades abans de 1936, cal fer esment de Viatge al centre de la Terra (1863) de Jules Verne, un autor important en la infància de Francès, La màquina del temps (1894), d'H.G. Wells, la novel·la Fragment d'histoire future (1905), de Gabriel Tarde i del conte d'E.M. Forster "La màquina de parar" (1909). Segons l'estudiós Jordi Solé i Camardons, el film Metròpolis (1926), de Fritz Lang, segurament també serví d'inspiració a l'autor català.[3][4]

Curiositats

La novel·la té, pel cap baix, set encerts o reflexions de caire sociològic, polític, ecològic, ètico-filosòfic i literari que en fan augmentar l’interès i la importància com més anys passen:

  • L’autor preveu una Segona Guerra Mundial.
  • Preveu l’esclat d’un seguit de bombes com a resultat final d’una guerra mundial.
  • Imagina una catàstrofe –cataclisme– de caràcter total, fruit d’un accident derivat de l’acumulació de material bèl·lic.
  • La destrucció de la vida a la superfície del planeta no és directa, sinó que es tracta d’un desastre de caràcter ecològic (ecocatàstrofe), amb un canvi total en el medi ambient.
  • Hom planteja la idea que el mal ús de la ciència i la tecnologia pot conduir a la destrucció de la vida a la superfície del planeta.
  • Proposa una explicació filosòfica de l’error humà: «El ferment de covardia innata que s’arrauleix en el fals heroisme (…) La guerra és sempre covarda».
  • Perfila una distopia catalana marcada per un cert eclecticisme mig noucentista, mig anarquista, mig regeneracionista i mig areligiós; amb un estat protector però amb mentalitat oberta i fins a cert punt progressista…

Referències

  1. Munné-Jordà, Antoni i Solé i Camardons, Jordi: "La aportación catalana a la ciencia ficción", BEM (Andorra), núm. 58, agost-setembre 1997.
  2. Solé i Camardons, Jordi: Retorn al sol, estudi introductori. Biblioteca de Ponent, 1998, pàg. 30.
  3. Solé i Camardons, Jordi: Retorn al sol, estudi introductori. Biblioteca de Ponent, 1998, pàg. 27-28.
  4. Genís, Daniel: Retorn al sol, ressenya a El Biblionauta, 4 de desembre de 2015. [Consulta: 18 de març de 2020]