La meva àvia, la planta

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de premiLa meva àvia, la planta
Autor: Antoni Ribera i Jordà
Llengua: català
Publicació: Barcelona, 2000
Editorial: Pagès Editors
Gènere: Ciència-Ficció
Premis: -

La meva àvia, la planta és un recull de contes esparsos de ciència-ficció d'Antoni Ribera i Jordà, publicats en revistes com Tele/estel, entre d'altres.

Argument

Es tracta d'un conjunt de textos escrits entre els anys cinquanta i seixanta, alguns inèdits, i que s'engloben dintre del corrent catastrofista, habitual aquells anys.

Tele/estel, sota la direcció d'Andreu-Avel·lí Artís va començar a publicar contes de ciència-ficció d'autors diversos (Antoni Ribera, Sebastià Estradé, Màrius Lleget, Pere Verdaguer, Pere Calders...) l'any 1961[1]. Sota la idea recurrent del catastrofisme, els relats descriuen viatges per l'espai, universos paral·lels, viatges pel temps, robotització i canvis genètics, exploracions interplanetàries, la fascinació pel planeta Mart i la recreació de mites antics.

El llibre inclou els contes: "La meva àvia, la planta", el més llarg i el que dona titol al llibre, ambientat al segon mil·lenni i que explica la historia d'un astronauta que viatja fora de la terra; "Sòsia", sobre una expedició que aterra en un món bessó del nostre; "Viatge pel temps", a pròpòsit d'una màquina del temps que és una habitació sencera amb la qual el protagonista va a les ruïnes de la Barcelona del futur; "Un conte per a petits robots"; "Premi Nobel de Física"; "Projecte Mart"; "La paràbola del satèl·lit"; "El ranvespre", on el darrer humà, d’aparença prehistòrica, mor davant l’Apol·lo de Belvedere; "El planeta mortal"; "El malson" i "Un pitecantrop erecte".[2]

Curiositats

  • Escrit per ser publicat abans de 1994, conté un pròleg de l'escriptor i periodista Pere Calders.
  • Antoni Ribera fou un dels ufòlegs més destacats a nivell internacional.

Crítiques

  • Pere Calders: "Té, a favor seu [Ribera], el doble benefici d'una excel·lent qualitat d'escriptor i coneixements extenmsos sobre els aspectes científics que ha d'abordar. De manera que se'ns mostra ric en la ficció i respectuós amb la ciència, en un gènere que en Ribera s'estima més de qualificar de Fantasía Científica"[3].

Referències

  1. Munné-Jordà, Antoni: La meva àvia, la planta, Introducció, Lleida: Pagès Editors, 2000, pàg. 5-6.
  2. Munné-Jordà, Antoni: «Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia: 1873-2000», Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, gener de 2020. [Consulta: 18 de març de 2020]
  3. Calders, Pere: La meva àvia, la planta, Pròleg, Lleida: Pagès Editors, 2000, pàg. 12.